MARXAR SEPARATS, COLPEJAR JUNTS (II). Una lectura des de l'esquerra de l'"Alto-el-foc" d'ETA. En l'actual crisi mundial ALLÒ MÉS REVOLUCIONARI A UNA NACIÓ SENSE ESTAT ÉS ACONSEGUIR EIXE ESTAT per tal de resistir els espertenecs del capitalisme decadent. Una lloança a JARRAI. Les infàmies de dos miserables: Pedro J. Ramírez i Julio Anguita. Les enquestes que demostren la distància entre la societat basca i l'espanyola. Recordatori de la barbàrie espanyola l'amenaça de la qual persisteix.

Vull començar la segona part d'aquesta anàlisi EXTRA DOBLE afrontant una crítica que es formula a ETA arran del seu comunicat d'ALTO-EL-FOC. I que consisteix en acusar eixe counicat de dretà, que abandona posicions d'esquerra.

"Els que avancàrem per la segona via, malgrat les nostres mancances i les errades comeses hem mantigut viu un projecte d'Euskal Herria unida, lliure i euskaldun, tot confiant en la capacitat de treball i creació de la ciutadania, hem treballat per superar la divisió institucional i estatuària per assolir la pau d'Euskal Herria fonamentada en la justícia i el dret democràtic."

El que fan eixa crítica subratllen que s'hi diu EUSKAL HERRIA UNIDA, LLIURE I EUSKALDUN, però no s'hi diu SOCIALISTA.

I és veritat.

El que succeeix és que cal fer una correcta lectura del comunicat des de l'esquerra. Una lectura que ha d'ésser totalitzant, globalitzant. Que ha de partir de l'anàlisi de l'actual situació mundial per a integrar-hi la situació d'Euskal Herria.

Si així es fa, es comença per prendre consciència de la molt greu crisi total mundial de l'economia-món capitalista. Crisi, repetesc qu total, sistèmica, que inclou una espaordidora crisi ecològica i una no menys espaordidora crisi econòmica. Un dels símptomes-causes de la qual apareix cada dia als telediaris: la crisi de les "Borses" efecte de l'embogida finançarització i de la "bombolla" especulativa. Crisi econòmica espaordidora l'única "eixida" de la qual consisteix en incrementar la sobreexplotació dels dominats de la Terra.

Per a això s'intenta a marxes forçades una uniformització d'eixos dominats, esborrant cultures i personalitats diferenciades per a reduir-les a un global Homo Coca-Colens, consumidor compulsiu i productor precaritzat.

Per a intentar resistir amb alguna possibilitat d'èxit eixe brutal sacsó mundial desnacionalitzador i uniformitzador hi ha un requisit imprescindible, encara que no n'hi ha prou: comptar amb un Estat propi, amb un aparell estatal que permeta articular amb un mínim grau d'eficàcia la resistència.

Per això, en aquest moment, ALLÒ MÉS REVOLUCIONARI A UNA NACIÓ SENSE ESTAT ÉS ACONSEGUIR EIXE ESTAT per tal de resistir els espertenecs del capitalisme decadent. Un Estat que haurà d'intentar que siga orientat envers la seua pròpia desaparició quan pel socialisme es camine cap al comunisme, cap a la societat sense classes i sense explotació. però que ACÍ i ARA siga l'aparell l'eina necessària per a defensar la identitat, la personalitat, la cultura pròpia i peculiar de la formació social basca.

És la justa comprensió d'eixos FETS (perquè són fets i no pas opinions) la que, al meu parer, explica l'opció reflectida al comunicat d'ETA.

En efecte. Hi ha una necessitat URGENT de respodre situacions crítiques per a Euskal Herria. Situacions que poden tornar-se irreversibles si no s'hi actua JA. La posada en marxa de solucions per a la situació de l'èuscar i de tants altres aspectes de la identitat cultural i nacional basca NO PODEN ESPERAR.

Davant de la necessitat URGENT d'aplegar el major nombre de forces possible per colpejar l'opressió espanyola i francesa, i tenint en compte que la formulació "Euskal Herria unida, lliure i euskaldun" facilita ACÍ I ARA aplegar més forces que les que s'aconseguirien ara afegint-hi SOCIALISTA, la decisió sembla correcta.

Adoneu-vos que, tanmateix, ETA ha tornt a autodefinir-se al comunicat com a organització basca SOCIALISTA REVOLUCIONÀRIA per a l'alliberament nacional. Adoneu-vos que ha tornat a tncar el seu manifest amb el lema GORA EUSKADI SOZIALISTA!

L'aposta estratègica per aconseguir PRIMERAMENT l'Estat basc i després lluirar per fer-lo socialista sembla, doncs, correcta. Repetesc que la situació de l'èuscar i de tants altres aspectes de la identitat cultural i nacional basca NO PODEN ESPERAR.

És ben cert que un possible agreujament de les crisis mundials poden accelerar la necessitat de prendre mesures urgents dràstiques.

Mesures urgents dràstiques que sols podrien ser eficaces si foren socialistes dràstiques. N'és ben cert.

Però les decisions relatives al curt i mitjà termini es prenen sempre sota la clàusula cautelar "rebus sic stantibus" (si les coses romanen com estan). De manera que, encara que ARA la decisió és correcta, si DEMÀ canvia decisivament la situació, caldrà canviar la decisió.

Hi ha una regla d'or per a un aspirant a revolucionari: una cosa és bona si ajuda a recórrer el camí cap a la revolució. És dolenta si l'obstaculitza.

I l'única validació de la teoria és la pràctica.

Fem pràctica, doncs. Que ens cal.

Com, per exemple, la fan amb encert i justesa els i les joves de JARRAI.

1. Que el jovent basc ha jugat un paper determinant per arribar a la situació actual d'Euskal Herria. "Fent front amb valentia i fermesa les agressions dels Estats francès i espanyol, tot treballant des dels centres d'estudi per l'ensenyament basc, aprenent èuscar, organitzant-se a assemblees de joves, ocupant cases, desenvolupant insubmissió dvant els estats opressors".

2. Que el jovent basc, per haver pres aquest grau de compromís, "ha sofert la repressió més salvatge, detencions i empresonaments, tortures i agressions, marginació social i creminalització".

3. Que "aquesta lluita ha estat tam dura com fructífera" i que "el camí a andar encara és llarg". Que "en aquest moment clau per a Euskal Herria assumim el nivell de compromís i responsabilitat que ens correspon als joves bascs. Estem disposats a donar-ne, àdhuc, més que fins a hores d'ara. Tenim més necessitat de lluitar que mai. A la lluita dels joves no hi ha treva. Encara ho tenim tot per guanyar".

4. Que renoven el seu compromís de "treballar per la construcció nacional, unint forces, impulsant passes fermes, fent esclatar la situació que provoca l'actual opressió i lluitant, encara amb més força, contra els que defensen el projecte espanyol i l'opressió d'Euskal Herria".

Bravo!

La pràctica de JARRAI és una bocanada d'aire fresc en una situació en què hom ha de contemplar i anotar i ressenyar com els dirigents espanyols d'avui exhibeixen cada dia més la seua condició de males bèsties.

De més a més és un miserable i un canalla. N'hi ha un fum de proves, però sols n'hi esmentaré una: la seua "Carta del Domingo" publicada a les pàgines 3 i4 del núm. d'EL MUNDO del proppassat diumenge 27 de setembre del 1998 sobre la que ell anomena "AQUESTA DARRERA GUERRA DEL NORD". Titualda "El compromís de Pau", la "Carta" és un reguitzell de ximpleries encaminades a emparar i defensar les figures i les reputacions dels delinqüents Azanr i Mayor oreja. Si sols fos això... ja s'ho farà!, el tal Pedro J. Ramírez amb les seues bajanades i les seues sevituds.

Però EL QUE ÉS INTOLERABLE ÉS QUE MENTESCA PER LA GOLA PER A RENTAR DE SANG I MERDA LA IMATGE D'AZANR I DE MAYOR OREJA.

En efecte eixe canalla de Pedro J. Ramírez es permet escriure, parlant d'Aznar i Mayor Oreja que:

"NINGÚ NO PODRÀ ARRABASSAR-LOS EL MÈRIT D'HAVER ARRIBAT FINS ACÍ DESPRÉS DE DOS ANYS I ESCAIG D'EFICACÍSSIMA GUERRA NETA CONTRA ELS TERRORISTES".

Guerra NETA es permet dir aquest canalla. Guerra NETA quan aquest mateix any del 1998, per no parlar del 1997 i el 1996, s'han amuntegat desenes i desenes i desenes de denúncies per tortures a detinguts de tota mena, fins i tot vailets que després resten en llibertat però "escarmentats". Quan bestials torutures i vexacions sexuals han estat públicament denunciades per pares i familiars Adolorits de les detingudes. Guerra NETA quan els canalles sipais, eixos bascs mercenaris contractats com a tropes auxiliars dels espanyols, han massacrat Ina Zeberio. Guerra NETA quan la Guàrdia Civil menteix com "enfrontaments" les emboscades que organitza als carrers de Bilbao per crivellar els gudaris d'ETA. Guerra NETA quan hem patit durant eixos "dos anys i escaig" l'horror de les "desaparicions" i dels fantasmals casos en que els hàbils assassins policíacs "suiciden" les seues víctimes com al cas de l'estimat Basajaun.

Guerra NETA... SERÀ CANALLÀ!!

Convide a qui en llegesca a visitar la Secció de la web de la XARXA BASCA ROJA dedicada a la GUERRA BRUTA que Espanya fa a Euskal Herria i repasse els testimonis i les denúncies que allí hem acumulat contra el que aquest miserable de Pedro J. Ramírez anomena "dos anys i escaig d'eficacíssima guerra NETA".

En darrer terme eixa canallada de Pedro J. Ramírez és indignant però esperable. És un lacai del Capital, un xovinista ultranacionalista espanyol, un peó de la dreta espanyola. I no ha fet més que emfatitzar el que el seu diari ve fent dia rere dia: amagar les tortures d'AVUI parlant de les tortures de fa anys. Fa unes setmanes recorde que una d'aquestes anàlisis demanava públicament que als votants d'HB se'ns tanqués a una llebroseria social, que se'ns tractés com a malalts mentals.

Però el que és no ja indignant, sinó intolerable és que LA MATEIXA CANALLADA la realitze gent que es disfressa d'esquerra, gent que es disfressa anomenant-se comunista. A tall d'exemple: eixe políticament transvestit Julio Anguita digué, a una roda de premsa celebrada a Madrid el proppassat dia 18, que per assolir la treva d'ETA "HA HAGUT UNA ACCIÓ GOVERNAMENTAL DINTRE DELS LÍMITS DE L'ESTAT DE DRET".

Ací rau. Un En Tal que gosa d'anomenar-se comunista encobrint, emparant, mentint, disfressant les tortures, les il·legalitats, les accions anticonstitucionals dels bestials policies, guàrdies civils i carcellers espanyols. Sobretot les tortures i les "desaparicions" i els "suicidis" i les emboscades i els crivellaments desfressats d'"enfrontaments".

ALERTA! Que no hi era sol. Tinc ara davant dels meus ulls la foto de la roda de premsa publicda a la pàg. 15 de l'ESPECIAL ALTO-EL-FOC" del diari DEIA del 19 de setembre del 1998. I a la dreta d'Anguita estava el barbut Víctor Ríos i a la seua dreta la miserable Rosa Aguilar, i a l'esquerra d'Anguita l'espés i confús Madrazo. NINGÚ no rectificà Anguita.

Aquest tristíssim episodi és un prova més de la misèria política d'Izquierda Unida, en la qual no per casualitat ocupa un important lloc el miserable Pablo Castellanos que, quan encara estava el PSOE, defensà davant el Ple del Congrés com a portaveu del seu grup parlamentari la bestial i anticonstitucional llei Antiterrorista.

És també una prova de la degeneració del monàrquic Partit Comunista d'Espanya. Una degeneració que és el resultat de la difussió d'una epidèmia a eixe partit. Hi ha un article periodístic de Jean-Paul Sartre, publicat fa quaranta anys i escaig (el 6 de març del 1958), que està sempre viu a la meua memòria. Es publicà al revista parisina L'Express, però la "democràtica" policia francesa en confiscà la major part de l'edició. Jo el vaig llegir ja traduït l'espanyol com a prefaci d'un llibre (prohibit i segrestat a França), editat a Buenos Aires aen octubre d'eixe mataiex any i naturalment introduït clandestinament a l'Espanya franquista. I que és un dels llibres més estimats de la meua biblioteca per la indeleble petjada que em produí la seua lectura. El llibre es titula LA TORTURA i el seu autor, Henri Alleg, és el torturat duant UN MES pels paracaigudistes francesos que narra la seua terrible peripècia.

A la portada d'eixa edició argentina figura una cita de Gabriel Marcel: "ESTIME QUE UN ES DESHONRA GUARDANT SILENCI DAVANT D'AQUESTS HORRORS".

Efectivament. Això, deshonrar-se, és el que han fet Julio Anguita, IU i el PCE. Malalts d'epidèmia. Perquè, com diu al seu article prefaci Sartre, succeeix que: "ÉS UNA PIGOTA QUE ARRABASSA TOTA LA NOSTRA ÈPOCA". La que infecta els d'IU i PCE que oculten, callen, menteixen i emparen amb el seu silenci còmplice els torturadors.

LA SEUA MENTIDA de que NO ha hagut tortures, de que "HA HAGUT UNA ACCIÓ GOVERNAMENTAL DINTRE DELS LÍMITS DE L'ESTAT DE DRET" els cobreix d'oprobi.

1. el del cretí editorialista de DIARIO 16 que el proppassat dissabte 19 va i, sabut ell, es posa i es llueix amb aquesta pregunta: "Quant de temps fa que casualment no es produeix una operació espectacular que faça realment mal a ETA, llevat de la ràtzia a França, fa dues setmanes?". Aquest cretí, com tants altres editorialistes espanyols, escriu "d'oïda", no comprova les dades, no té documentació. Resta amb la "música" de les mentides i estirabots trompetejades per TV. I NO S'ASSABENTA QUE ESTAN LLIURES TOTS ELS DETINGUTS EN EIXA RÀTZIA QUE "HA FET VERTADER MAL A ETA". Sobre tal inconsistència de les dades construeixen aquests miserables periodistes espanyols les seues parides.

2. el del o de la imbècil que escriu una cròmica sobre l'Alto-el-foc a la pàgina 3 del núm. 711 (del 23 al 29 de setembre del 1998) d'AVANT, setmanari del Partit dels Comunistes de Catlunya. Tal crònica és una porqueria que transcriu algun dels butlletins que reparteix o filtra als mitjans de comunicació el Ministeri de PROPAGANDA de Mayor Oreja. Comença amb la perla d'anomenar ETA "banda terrorista" i continua amb l'estupidesa de proclamar "la seua feblesa".

   El text ignora alegrement l'acumulació d'enquestes de diversa autoria, realitzades abans de l'alto-el-foc i abans de la creació d'EUSKAL HERRITARROK, que han llençat UNA PUJADA NÍTIDA de la intenció de vot per a HB pel que fa als resultats de les darreres eleccions (les generals del 1996).

   I després repeteix la indemostrada i indemostrable propaganda de Mayor Oreja: "ETA tot just compta a hores d'ara amb les deixalles d'un escamot operatiu i amb alguns activistes despenjats i sense capacitat operativa".

   I remata amb aquesta imbecilitat catatròfica: "La totalitat de la cúpula etarra és a la presó i també hi és la direcció d'HB" Aquest o aquesta imbècil NO S'HA ASSABENTAT que hi ha DUES Meses nacionals d'HB: la iníquament empresonada i la que està dirigint HB des de la seua elecció a primers d'any. Tampoc no s'ha assabentat d'una constant dels quasi 40 anys d'història d'ETA: que quan cau una direcció hi ha ja una altra preparada que ocupa el seu lloc.

   Pobres obrers comunistes del Baix Llobregat i del Barcelonès, condemnats a llegir aquesta porqueria col·laboracionista amb una policia torturadora i assassina!

I vaig a parlar ara un poc de les enquestes que floriren a televisions i diaris el cap de setmana posterior a l'anunci de l'"Alto-el-foc" d'ETA. Totes aquestes enquestes foren realitzades per telèfon, amb el dubte que sobre la idoneïtat de la mostra això implica (l'entrevistador o l'entrevistadora NO VEU l'entrevistat o l'entrevistada, no pot saber si el seu sexe o edat encaixen o no a les quotes). però això és una qüestió menor en aquest cas. Citaré ací les enquestes publicades per la cadena de televisió Antena 3, per EL PAÍS, EL CORREO ESPAÑOL i DIARIO 16 dissabte 19 de setembre i la publicada al DIARIO DE NAVARRA dimecres 23.

PRIEMRA DADA DESTACABLE. Totes les enquestes realitzades al conjunt de la població de l'estat espanyol demostren el moltonejament i l'alienació de les masses espanyoles. En totes hi ha una mjoria que afirma paulovianament la beneiteria trompetejada com a consigna per l'espabiladíssim Mayor Oreja: "la treva d'ETA és un parany".

SEGONA DADA DESTACABLE. L'opinió basca CONTRADIU l'opinió espanyola. La cosa resta molt clara a l'enquesta d'EL PAÍS que separa les enquestes de la Comunitat Autònoma Basca i les de la "Resta d'Espanya" com ells diuen. La treva és un parany per al 57% a "la resta d'Espanya", però sols er al 19% a la CAV. És una oferta sincera per al 59% a la CAV, però sols per al 25% a "la resta d'Espanya".

L'enquesta d'EL CORREO ESPAÑOL realitzada a la CAB i Navarra clarifica encara més les coses: el 60% de la població adulta d'Euskal Herria Sud (CAB i Navarra) pensa que "aquesta treva pot suposar el principi de la fi de la violència". I n'hi ha majoria tant a la CAB com a Navarra. I, desmentint les totxeries afirmades per Mayor Oreja, EL 68% NEGA QU LA TREVA ES DEGA A LA PRESSIÓ DE LA POLICIA I L'ERTZAINTZA SOBRE ETA. I EL 51% NEGA QUE ES DEGA A LA MOBILITZACIÓ PER MIGUEL ÁNGEL BLANCO.

Significatiu és que l'enquesta del DIARIO DE NAVARRA trobe sols un 7% de navarresos que afirme la totxeria de Mayor Oreja que la treva és un parany (recordeu que assumida, tanmateix, per la majoria absoluta de xais espanyols alienats per les seues TV's). I que siguen majoria absoluta (el 54%) els navarresos esperançats davant la treva i que un impessionant 84% la considere positiva front sols un 7% que la reputa com a negativa.

Debell nou les enquestes, amb totes les seues limitacions, demostren que Euskal Herria és una altra cosa, un altre país.

Recordaré ací amb pena un sociòleg que muda d'idees i conviccions cada x anys i que està ara en fase espanyolista. Mario Gaviria era els anys seixanta i setanta un sociòleg crític. El seu treball contra les autoistes, per exemple, marcà una fita en lalluita ecologista a l'Estat espanyol. Ara li ha pegat per fer de Doctor Pangloss i cantar les glòries d'Espanya. No sé com no aconsegueix veure els centenars de milers de joves sobreexplotats, dels obres precaritzats, els centenars de milers d'aturats de llarga durada, els nous pobres, marginats i exclosos. Ni els torturats i torturades.

Però allòcert és que aconsegueix no veure'ls. Filtre de Sherif ho anomenàven el seixanta. I autoalienació. Dissabte 19 Mario escrivia al DIARIO 16 perles com aquestes:

"Els espanyols i espanyoles som més rics, cultes, formosos, diversos i igualitaris que mai"

"Amb aquesta Constitució ens hem situat al món com a vuitena potència industrial i financera"

Quines coses! Però és que a Navarra en tenim de tot! Tenim per exemple l'Arquebisbe heretge, algunes de les bajanades del qual he hagut de contar en aquestes anàlisis. Davant la notícia de l'"Alto-el-foc" d'ETA notingué coratge per a negar-se a signar el comunicat conjnt en què els bosbes d'Euskal Herria manifestaven llur consol i llur desig que s'avancés en la solució del conflicte. Però aprofità per a concedir una entrevista al DIARIO DE NAVARRA on mentí per la gola i on el titular que posa entre cometes una resposta seua ("ETA no ha dit que respectarà les decisions que prendran els ciutadans") contradiu les repetides manifestacions, per escrit, d'ETA.

Recordeu: "Les darreres decisions, tanmateix, sols li corresponen, de forma indelegable, a la societat basca" deia ETA a l'"Alternativa Democràtica".

Recordeu que al recent comunicat ETA torn a insistir en un "concepte bàsic: la necessitat de donar la paraula al Poble, que el Poble recupere la paraula i que es respecte eixa paraula".

Continuem, però, amb les nostres bestioles de Navarra. Junt amb el Babau de Corella, a qui el seu aliat-capitost Aznar ha tornat a falsar la cara (ha tancat la primera ronda de converses amb forces polítiques SENSE PARLAR amb l'importantíssim President del Govern de Navarra), tenim per exemple a l'altre babau eximi de Navarra: Javier Taberna, coordinador general d'IU de Navarra que el mateix dia que coneixia l'"Alto-el-foc" (dijous 17) apareixia al DIARIO DE NAVARRA fent una entrevista (pàgina 27 del núm. d'eixe dia) la lluïda i lúcida explicació que els d'IU de Navarra "no acudiren al Fòrum de Lizarra PERQUÈ NO REPRESENTAVA ELS CIUTADANS NAVARRESOS".

Els d'IU de Navarra estan tan desorientats com poc ferms wsón en lesseus actituds. Per això sis dies després signaren a Bilbao, perquè li ho havia ordenat el seu senyoret, el suport al Fòrum de Lizarra a la propera reunió del qual assistiran. Aquesta gent d'IU de Navarra són unsmiserables que donaren suport al Govern encapçalat pels lladres del PSOE, que donaren suport al Parlament Foral amb els seus vots la monstruositat de l'embassament d'Itoiz i altres motes barbaritats. Formen part de la coalició que governa l'Ajuntament de Pamplona, la mateixa que ha imposat el grotesc i antidemocràtic reglament que impedeix que els regidors vestesquen com els plaga als Plens i que reprimeix i elimin la llibertat d'expressió.

Els darrers dies se'ns han presentat molts trencacolls. La Coordinadora d'Itoiz ha tingut la desgraciada idea de criticar els Solidaris amb Itoiz, tot just perquè aquests han actuat contra les obres decalrades il·legals. Des d'ací, el meu aplaudiment solidari per als Solidaris (en aquest cas foen dues solidàries, dues baves dones) i el meu rebuig i el meu menyspreu per als pusil·lànimes de la Coordinadora que s'han cregut obligats a pagar el peatge d'aquesta condemna als Solidaris: "Per a no donar armes al'enemic" diuen. Quan l'enemic està armat fins a les dents, quan la tortuosa pseudoJustícia espanyola ha tolerat la construcció il·legal del mur (QUE JA ESTÀ FINALITZAT).

Quin recull, oi? Però tranquils. Ho solucionarem.

Recordem una història "exemplar". Exemplar en tant que és un exemple eminent de les tàctiques del terrorisme d'Estat capitalista que poden emprar-se per a forçar el resultat d'unes eleccions que es consideren decisives.

El 30 de gener del 1933 el President de la República nomenà Adolf Hitler canceller del Reich i von Papen vicecanceller. I amb això facilità l'entrada al nou govern alemany dels col·laborados més íntims de Hitler. Entre ells Hermann Göring, ministre sense cartera del reich i comissari el ministeri d'Interior de Prússia.

Hermann Göring depurà ben aviat la policia. Eliminant el personal afí a l'SPD i transvassant membres de les tropes de les Sa i SS nazis, tot fetn esdevenir la policia en eina terrorista del règim. Donà l'ordre de NO portar porra de goma i de fer servir sols les armes de foc en cas d'avalots. CREÀ LAPOLICIA SECRETA DE L'ESTAT: LA GESTAPO (Geheime Staatspolizei) i va promoure la creació dels camps de concentració.

Aquest ferotge individu ideà i realitzà l'incendi del Reichstag (seu del Parlament Alemany), no per a mamprendre el terrorisme estatal, sinó com a senyal i pretext per a ENCRUELIR l'acció repressiva.

Així és, la indústria pesada alemanya estava finançant la campanya del NSDAP (Nationalsozialistische Deutsche Arbeiterpartei), del partit nazi. La qual cosa era lògica perquè eixa indústria pesada era la generadora i finançadora i beneficiària del règim nazi. Recordeu sempre que el nazi-feixisme és un règim CAPITALISTA d'excepció que el Capital posa en marxa quan necessita aixafar i destruir totes les organitzacions obreres per a millor i més fàcilment sobreexplotar el proletariat.

La indústria pesada alemanya cedí tres milions de marcs com a fons electoral per tal d'assegurar la victòria nazi. Està documentada una reunió el 20 de febrer del 1933 entre Göring i Hitler i els magnats de la indústria pesada Gustav krupp, Albert Vogler, Bosch, von Schnitzler i d'altres.

Però per tal d'assegurar totalment eixa victòria Göring volia provocar el terror contra els comunistes i, amb l'exemple" de l'"escarment" a ells aplicat, emporuguir la resta dels electors. Per això ordenàincendiar el Reichstag. per això, una vegada realitzat l'incendi el 27 de febrer, acusà immediatament els comunistes d'haver-lo incendiat. I així aconseguí la "LEGALITZACIÓ" de la violència dels seus escamots de la mort i la repressió contra els oponents dels nazis.

Tot havia estat planejat amb cura. I amb terrible i extraordinària rapidesa el dia 28 de febrer, una llei publicada pel President del Reich Hindenburg col·locava els fonaments "legals" de la dictadura nazi. "Com a defensa contra els actes perjudicals per a l'Estat per part dels comunistes" la llei abrogava els articles 114, 115, 118, 123, 124 i 153 de la Constitució, tot legalitzant així les limitacions a la llibertat personal, a la llibertat d'expressió, de premsa, de reunió i associació, al secret epistolar, a la llibertat de domicilii fins i tot al mateix dret de propietat. I restaurava la pena de mort per als delictes d'alta traïdoria, incendi dolós, sabotatge, atemptats contra membres del govern i rebel·lions.

Després d'eixa llei tot alemany sabia en quines mans estava la sort d'Alemanya.

Els cinc dies següents, inclós el dia de les elccions (el 5 de març) el terrorisme d'Estat alemany aixafà i agranà les organitzacions comunistes i "clavà la por al cos" a la resta.

Per què he recordat aquest ferotge episodi de l'ascens nazi a Alemanya?

Doncs per a fer questa pregunta: I si Mayor Oreja emulés Göring i ordenés volar el Museu Guggenheim sis dies abans de les eleccions autonòmiques basques per a acusar EUSKAL HERRITARROK i una "conspiració nacionalista" en la qual estigueren embolicades persones del PNB i EA?

Potser algú conteste: Mayor Oreja no és Göring!

No ho és? Vegem: Göring violà les lleis i la Constitució vigent al seu país. Mayor Oreja també ho ha fet. Göring donà suport, emparà, ascendí i protegí, mentint per la gola, els policies torturadors. Mayor Oreja també ho ha fet.

Esmentaré un sol cas: el de Tapia Elejalde. El miserable Delegat del Govern del PP a la Cominitat Autònoma Basca ES VANAGLORIÀ, ES JACTÀ BESTIALMENT davant d'altri que "l'etarra estava CANTANT" alguns quarts d'hora abans que "l'etarra" (un estimat companys meu que m'ha escoltat moltes xerrades a MARRUMA) hagués de ser portat a una habitació de socors en preocupant estat físic.

Quna més tard es feren paleses les lessions i maltractaments físics patits per "l'etarra", danys que ell denuncià com a fruit de les tortures, la policia S'INVENTÀ una pel·lícula ianqui on el detingut havia sofert en la seu fugida un atropellament per un cotxe i un fum de colps en resistir-se a la detenció. HI HAGUÉ TESTIMONIS I TESTIMONIS I TESTIMONIS I FOTOGRAFIES que demostraren que NO HI HAGUÉ ATROPELLAMENT i que, amenaçat per diverses armes, el detingut NO OPOSÀ RESISTÈNCIA.

Doncs, malgrat això, el Ministre Mayor Oreja continuà mentint per la boca davant el Parlament i davant les càmeres de televisió, emparant i protegint els policies torturadors.

Fa uns dies, el mateix dia que començava la vigència de l'"alto-el-foc" d'ETA, restà vist per a sentència un judici contra Tapia Elejalde a l'"Audiencia Nacional", eixa continuació poc maquillada del sinistres "Tribunal de Orden Público" de Franco. Allí, dos canalles espanyols -metges forenses- han mentit falsificant la història de lesions de "l'etarra". I els jutges còmplices, emparadors i protectors dels torturadors, els han donat crèdit.

Així és que em sembla clar que eixa objecció que Mayor Oreja no és Göring no és vàlida.

ALERTA! No estic "pronosticant" que Mayor Oreja volarà el Museu. De fet crec molt improbable que ni tan sols ho pense. El context internacional no és favorable. Estic senzillament recordant que NO SERIA INVERSEMBLANT QUE HO FES. Recordant que els "falcons" espanyols són males bèsties.

Estic recordant als qui em llegeixen amb qui estem jugant.

Perquè és bo que estem satisfets per com van de bé les coses. Però sense massa confiança. Sense baixar la guàrdia.

Justo de la Cueva